Flash immigració

Un debat amb joves sobre la immigració

2011-05-25T08:53:00.000+02:00

En Jesús Gutiérrez, professor de geografia i història de l'IES Montsacopa, ens va demanar si podíem anar a una de les seves classes amb alumnes de 2n d'ESO a parlar sobre immigració. La immigració és un dels temes que apareix al programa dels cursos de ciències socials però, en els darrers anys, el contingut curricular es complementa amb el debat i la crítica sobre les repercussions socials que aquest fenomen provoca.

Hem començat la sessió amb un exercici simple però que ens ajuda a conèixer quina és la percepció sobre la immigració: escriure en un paper la primera paraula que els passa pel cap quan senten la paraula immigració. Tot plegat amb una única premissa: respondre espontàniament deixant de banda l'actitud políticament correcta.

Les paraules que han escrit són:

treball, més habitants, famílies trencades, cooperació, igualtat, gent; musulmans, integració, immigrant, negres i immigrants, més gent de fora i algun amic més, diferents cultures, varietat cultural, persones, injustícies, discriminació, vida, persones iguals a nosaltres i diferents cultures.

Posteriorment, hem fet una breu xerrada i hem donat pas al debat. Durant la discussió no han quedat al marge els temes polèmics, com ara les ajudes socials, la vinculació entre seguretat i immigració i els suposats tractes de favor que molta gent pensa que reben els immigrants, entre molts altres.

El debat amb els alumnes, però, ha estat modèlic: sincer, respectuós, serè, amb preguntes atrevides i valentes, des de la reflexió, constructiu, etc. Tant de bo poguéssim tenir més sovint debats com aquests. Una alenada d'aire fresc que ens anima a mirar el futur amb optimisme.

Els estrangers aprenen el català

2011-05-24T11:24:00.000+02:00

El voluntariat a la Marató de Sang

2011-05-18T08:36:00.001+02:00

Un any de la llei d'acollida a Olot

2011-05-09T12:45:00.002+02:00

Immigració i Estat del Benestar

2011-05-05T09:20:00.002+02:00

La Fundació la Caixa ha presentat l’estudi “La immigració i l’Estat del Benestar a Espanya”. Us adjuntem les notícies que han aparegut als diaris Ara i La Vanguardia. Si voleu, podeu consultar el resum o bé l'estudi complet.

Els immigrants aporten a l'estat del benestar més del que reben

Un estudi presentat per la Fundació La Caixa argumenta aquesta contribució positiva. El 30% del creixement del PIB en els últims 20 anys ha estat conseqüència directa de l'arribada d'immigrants

Un informe sobre l'impacte que té la presència d'immigrants en l'estat del benestar, presentat avui a Madrid per la Fundació La Caixa, conclou que els estrangers residents a l'Estat aporten molt més del que reben. L'estudi posa de manifest que les percepcions d'abús del sistema de protecció social per part dels immigrants estan "injustificats". També subratlla que aquesta percepció s'explica pels insuficients recursos assignats als programes exposats a una demanda creixent, tant per l'augment de la població com per la crisi econòmica.

L'anàlisi analitza les aportacions dels immigrants a l'economia i al sistema social, i l'ús que en fan els estrangers que resideixen a l'Estat. Catalunya (20,9%), Madrid (18,7%) i País Valencià (15,5%) apleguen més de la meitat de la població estrangera de l'Estat. Els autors, Francisco Javier Moreno i María Bruquetas, han destacat el "factor dinamitzador" que ha suposat per a l'economia. El 30% del creixement del PIB en els últims 20 anys ha estat conseqüència directa de l'arribada d'immigrants. L'aportació estrangera també és responsable del 50% del superàvit de les finances públiques en els anys de progrés econòmic, gràcies als impostos i les contribucions socials associats a la immigració (una mitjana d'uns 5.000 milions d'euros anuals).

Altres dades ajuden a entendre aquesta argumentació. Els estrangers perceptors de pensions no arriben a l'1% (i més de la meitat són europeus). Els immigrants consulten un 7% menys el metge de capçalera i un 16,5% menys l'especialista, tot i que recorren un 3,2 més als serveis d'urgències. Malgrat que el 30% dels immigrants que viuen a l'Estat són pobres (per un 18% dels autòctons), només el 6,8% de les intervencions dels serveis socials es dirigeixen a la població estrangera.

Los inmigrantes aportan al Estado del bienestar "mucho más" de lo que reciben

Suponen el 12% de la población y son responsables del 5,6% de la utilización de servicios, según un informe

Madrid. (EFE).- Un informe sobre la aportación de los inmigrantes al crecimiento económico y al sistema de Seguridad Social y el uso de los servicios sociales concluye que realizan una "contribución neta positiva" y que "aportan mucho más de lo que reciben".

El estudio "Inmigración y Estado de bienestar en España", presentado hoy, subraya que los inmigrantes suponen el 12 por ciento de la población actual y son responsables de un 5,6 por ciento de la utilización de servicios, especialmente de sanidad y educación.

Incluso los inmigrantes que están en España en situación irregular contribuyen al sistema al pagar impuestos indirectos, dinamizar el consumo y realizar tareas que permiten a las mujeres autóctonas incorporarse al mercado laboral, subraya el estudio.

"Esta realidad choca de frente con la percepción que existe en la sociedad y que es preciso cambiar con información y pedagogía", ha subrayado el director general de la Fundación la Caixa, Jaime Lanaspa, en la presentación del informe.

El estudio pone de manifiesto cómo los argumentos de sobreutilización y abuso del sistema de protección social por parte de los inmigrantes "están injustificados" y cómo la percepción de que es necesario "competir" por los servicios "es en parte producto de los insuficientes recursos asignados a unos programas expuestos a una demanda creciente", tanto por el aumento de la población como por causa de la crisis económica.

Dividido en dos partes, el informe analiza las aportaciones de los inmigrantes a la economía y al sistema social, y el uso que hacen de ellos.

Así, destaca el "factor dinamizador" que suponen en la economía y que revela que el 30 por ciento del crecimiento del PIB en los últimos 20 años ha sido "consecuencia directa" de la llegada de inmigrantes.

Además, el 50 por ciento del superávit en las finanzas públicas en los últimos años ha sido gracias a los impuestos y contribuciones sociales de la inmigración, que han supuesto una media de unos 5.000 millones de euros anuales.

La mayor juventud y altas tasas de actividad de los inmigrantes también ha sido determinante para elevar la proporción de cotizantes sobre pensionistas a cerca del 2,5, con lo que se ha retrasado en casi cinco años la previsible entrada en déficit del sistema español de pensiones, asegura el informe.

Finalmente, la llegada de extranjeros ha paliado los efectos del progresivo envejecimiento poblacional de España y garantizado temporalmente el sostenimiento del sistema de pensiones.

En cuanto al uso de los servicios que hacen los inmigrantes, el estudio revela por ejemplo que, en materia de sanidad, consultan un 7 por ciento menos al médico de cabecera, y un 16,5 por ciento menos al médico especialista que los autóctonos. Por contra, utilizan un 3,2 por ciento más los servicios de urgencias.

En cuanto a la utilización de los servicios sociales, el estudio subraya que casi el 30 por ciento de los inmigrantes son pobres, pero sólo un 6,8 por ciento de las intervenciones de los servicios sociales se dirigen a ellos, y que la mayoría de las actuaciones son de carácter informativo.

En el apartado de educación destaca el hecho de que el 9,6 por ciento de los alumnos de enseñanza obligatoria son extranjeros, mientras que el porcentaje del gasto social dedicado a la educación de la población inmigrante es del 6 por ciento del presupuesto total.

Donen a conèixer la diada de Sant Jordi als nouvinguts

2011-04-29T09:20:00.000+02:00

Dos anys de diàleg entre religions a Olot

2011-04-29T09:18:00.000+02:00

Saps per què es distribueixen els alumnes entre els centres educatius d'Olot?

2011-04-15T14:40:00.001+02:00

Coneixes la normativa del comerç?

2011-04-11T08:26:00.000+02:00

Els joves de l'Olot d'avui

2011-04-11T08:24:00.002+02:00

La convivència a Olot

2011-04-11T08:23:00.000+02:00

Les paradoxes de la immigració

2011-03-24T09:32:00.001+01:00

Fa uns dies apareixien als mitjans de comunicació dos articles que, per alguns, semblaran sorprenents. En tots dos casos les notícies feien referència a la situació que actualment pateix Irlanda, un dels països europeus que, en els darrers anys, havia crescut més des del punt de vista econòmic, fins el punt de guanyar-se el qualificatiu del tigre celta. Un creixement econòmic que, entre altres coses, havia provocat una arribada important al país d’immigrants provinents, en bona mesura, de països de l’Europa de l’Est i de països asiàtics. Tot plegat, però, ha fet un gir radical en els últims temps.

Per una banda, el diari El País publicava la notícia La crisis de Irlanda reaviva el fenómeno de la emigración en el qual es recorda el passat migratori irlandès, especialment a partir de la segona meitat del segle XIX, quan un gran nombre de ciutadans van emigrar cap al Regne Unit, Estats Units o Canadà, per culpa de la gran fam. Després de capgirar la tradicional tendència emigratòria del país durant bona part de la primera dècada del 2000, en la qual el país va ser receptor d’immigrants, novament, els irlandesos han d’emprendre, expulsats per la devastadora crisi que pateixen, el camí de l’emigració, aquesta vegada cap a Austràlia, Nova Zelanda o Canadà.

Per altra banda, Rafa Ramos escriu a La Vanguardia l’article La tragedia se repite en el qual pares i mares irlandesos es lamenten de la marxa dels seus fills, els quals es veuen abocats a l’emigració com a única estratègia de supervivència davant la cruesa dels efectes de la crisi que afecta el país després d’anys d’opulència. La majoria dels testimonis són persones amb formació que, tot i tenir avantpassats que van emigrar anys enrere, no s’imaginaven que també haurien de seguir aquest camí.

Aquests articles són només dos exemples de les paradoxes de la immigració. O, per ser més precisos, de les paradoxes del món actual. En tot cas, una de les moltes coses que demostren és l’estreta connexió entre immigració i creixement econòmic i, també, l’encertadíssima frase: les persones van cap a les oportunitats quan les oportunitats no van cap a les persones.

Tant de bo no haguéssim de parlar mai de la immigració; seria un senyal inequívoc de la reducció de les desigualtats al món. Però, si això no és possible, esperem poder continuar discutint sobre els efectes de la immigració a casa nostra i no pas de l’emigració dels nostres joves a la recerca de noves oportunitats. Serà un indicador de què les coses no ens van tant malament.

PD: La foto és del monument dedicat a la gran fam irlandesa, a Dublín.

Què vol dir integració?

2011-03-08T09:15:00.000+01:00

Un dels conceptes més utilitzats quan es parla de la gestió de la immigració és la integració. Tothom coincideix a dir que “els immigrants s’han d’integrar” però, a vegades, sota aquesta afirmació aparentment tant clara, hi ha punts de vista molt diferents i contradictoris. És a dir, no existeix una única manera d’entendre la integració.

Bona part d’aquestes interpretacions es deuen a models teòrics que alguns països van desenvolupar a mitjan del segle passat. Vegem, doncs, de manera molt resumida, els orígens dels principals models d’integració dels immigrants.

El model alemany: la segregació

Aquest model, nascut a mitjan del segle passat, separava els membres de la societat receptora i la població immigrant. Fora de l’àmbit laboral l’immigrant no existia, era considerat un visitant i es pensava que marxaria quan no tingués feina. L’immigrant era conegut popularment com el treballador convidat. Per tant, les autoritats no es plantejaven cap mesura per fomentar el coneixement de la societat d’acollida per part dels nouvinguts.

El model francès: l’assimilació

El model francès d’integració sorgeix en el si dels processos de descolonització i la conseqüent arribada a França de persones provinents majoritàriament del Magrib. Aquest model, que s’inspira en els valors de la Revolució, atorga la ciutadania a les persones però aquestes han de renunciar a qualsevol expressió de la seva identitat en l’àmbit públic. És a dir, l’immigrant s’ha de sotmetre a uns valors i ha de renunciar a mostrar qualsevol expressió de la seva identitat en l’àmbit públic. Es busca, doncs, aconseguir una societat homogènia.

El model anglosaxó: el multiculturalisme

El multiculturalisme reconeix la diversitat com un valor positiu de tota societat i promou que tots els grups culturals puguin mostrar la seva diversitat, tot i que s’han de compartir uns valors. Les diferents comunitats culturals conviuen entre elles però cadascuna es manté estàtica en el seu espai. L’exemple més clar d’aquesta idea són les ciutats britàniques o americanes, amb barris formats exclusivament per comunitats concretes. És a dir, els ciutadans viuen en un mateix espai, però no conviuen.

I el model català?

En certa manera, el model català s’ha configurat a partir de la suma d’aportacions dels models anteriors. Així, és assimilacionista pel que fa al respecte als drets i els valors democràtics (tothom els ha de respectar). És multicultural perquè respecte la diversitat, però també és intercultural perquè, més enllà de la coexistència entre els diferents grups culturals, aposta per la construcció conjunta d’una societat en base al respecte d’uns valors comuns, com poden ser la llengua, el model de societat i de convivència, entre altres.

La integració és un procés que afecta tan els immigrats com a la societat d’acollida. Probablement l’immigrant és qui ha de fer els esforços més grans per conèixer la societat on ha arribat, però si aquesta no li facilita les condicions, difícilment aquest procés serà exitós.

Podeu trobar molta informació a la xarxa sobre aquestes qüestions. Us adjuntem un enllaç amb molta biliografia complementària.

L'any nou xinès: l'any del conill

2011-02-02T14:02:00.002+01:00

El col·lectiu xinès és un dels més nombrosos que hi ha a la ciutat d’Olot i la seva presència es remunta a principis de la dècada del 2000 La distància física i cultural amb els xinesos fan que aquest sigui un col·lectiu relativament poc conegut a casa nostra. Per aquest motiu, reproduïm la informació que l’experta sobre la comunitat xinesa Begoña Ruiz ha preparat. La nit del 2 de febrer els xinesos del món sencer diran adéu a l’any del tigre i festejaran l’arribada de l’any nou: l´any del conill.

El Signe del Conill o Llebre en l'astrologia xinesa representa l'emblema de la longevitat. El Conill simbolitza la gràcia, les bones maneres, el consell sa, la bondat i la sensibilitat. El conill, dolç i tendre, és considerat també el millor guardià de la llar.

Una persona nascuda sota aquest signe portarà una vida tranquil ·la, generalment en pau i en un ambient harmònic. Tindrà temperament artístic i serà molt minuciosa. Li agradarà que l'acariciïn, però algunes vegades també pot mostrar-se passiva, tímida i reservada. Fins i tot, a vegades, pot arribar a estar trist i aliè al seu ambient, indiferent al seu proïsme.

L'any del Conill promet ser un any tranquil: la gent reconeixerà que la persuasió és millor que la força. No obstant això, mantinguin alerta les persones mandroses i còmodes, perquè la influència del Conill tendeix a enfortir aquests aspectes negatius de la seva personalitat, deteriorant la seva eficàcia i sentit del deure.

Una mica menys de rigidesa, que és el que ens porta el Conill, ens permetrà viure les alegries i els problemes amb més flexibilitat. Per tant, podem tenir més possibilitats de gaudir, en el cas de les alegries, i més probabilitats de trobar solucions en el cas de les situacions problemàtiques.

Bon Any del Conill! 祝大家兔年好！！！

PD: Us adjuntem alguns materials de referència que parlen de la immigració xinesa a Catalunya, sobretot des de la perspectiva educativa, com són els llibres Els xinesos a Catalunya o Vinguts dels centre del món. També podeu consultar les dades demogràfiques dels principals col·lectius presents a Catalunya publicades per la Direcció General per a la Immigració.

Una imatge positiva!

2010-12-23T14:23:00.001+01:00

Amb l’arribada d’aquestes dates, es tendeix a ser propens als balanços i a les valoracions, a mirar enrere i passar comptes amb el que ens han deparat els tres-cents seixanta-cinc dies de l’any. La fugacitat del pas del temps ens col·loca una bena als ulls que ens fa perdre de vista les petites millores del dia a dia i ens difumina la constatació dels canvis que contínuament s’estan produint al nostre voltant.

Després d’uns dies convulsos i tristos per la ciutat, hem optat per acomiadar l’any 2010 amb una imatge positiva, potser anecdòtica i modesta, però que convidi a l’optimisme pel que fa al complicat procés d’integració de les persones immigrades. Un procés en què es tendeix més a posar l’accent en les ombres i no pas en les llums i que clarament exemplifica la dificultat d’adonar-nos com, de mica en mica, gairebé de forma imperceptible, les coses evolucionen, a vegades per anar endarrere, però també, indiscutiblement, per avançar.

Com podeu veure en el reportatge que va emetre Olot Televisió, es tracta del cas de quatre joves olotins d’origen indi que a finals del mes de novembre van ser seleccionats per la selecció catalana de criquet per participar en un torneig triangular entre les seleccions d’Espanya, Bèlgica i Catalunya. La seva participació va ser clau per aconseguir el triomf.

Més enllà de la rellevància de la notícia en el terreny esportiu, aquesta és un reflex dels joves olotins que, tot i el seu origen estranger, han adoptat allò que és propi de la societat catalana sense renunciar als seus orígens. Joves orgullosos d’haver representat el nostre país en un esport desconegut a casa nostra però de gran repercussió a l’ Índia, el criquet, i que tenen ganes de donar-lo a conèixer entre els olotins. Joves que han s’han format a les escoles, han participat en clubs esportius o entitats socials de la ciutat, han fet amistat amb altres veïns de la ciutat, entre moltes altres coses. Joves que, en definitiva, adopten amb naturalitat una identitat múltiple, catalana i índia, i que ens animen a creure en la feina a favor de la cohesió i la convivència de la nostra ciutat.

A tots plegats, us desitgem unes bones festes i un bon any.

La distribució dels alumnes amb necessitats educatives especials (i 3)

2010-11-08T09:00:00.002+01:00

Aquest és el darrer missatge que dediquem a aclarir algunes de les principals qüestions relacionades amb la distribució equitativa dels alumnes amb necessitats educatives específiques (NEE). Si voleu més informació, podeu accedir al document informatiu que explica amb tota mena de detall el procés a les pàgines web de l’Institut Municipal d’Educació i el Consell Comarcal de la Garrotxa

D’on surten els diners que serveixen per pagar les ajudes per als alumnes desplaçats?

Les ajudes de transport escolar i menjador són finançades per la Generalitat de Catalunya, tot i que és el Consell Comarcal de la Garrotxa qui s’encarrega de la gestió administrativa.

Si no sóc alumne amb NEE, no entro a l’escola de la meva zona i m’assignen una altra escola, tinc dret a alguna ajuda? Quina?

Si els tràmits s’han realitzat dins dels períodes establerts i l’escola és a més d’1,5 km en cas de primària o 2 km en cas de secundària, es pot sol·licitar l’ajut de transport que ofereix l’IME per a les famílies que no han pogut ser ateses en la primera opció. Per altra banda, qualsevol família es pot presentar a la convocatòria general d’ajuda de menjador que convoca el Consell Comarcal i que és oberta al conjunt de la població, tant si és NEE com si no.

Els infants amb NEE ocupen places destinades a alumnes autòctons?

No. Primer de tot cal recordar que un alumne amb NEE tant pot ser autòcton com immigrant. Gràcies a la distribució equilibrada, les escoles publiques tenen més places per a la població que no presenten NEE, ja que part dels alumnes amb NEE són desplaçats a centres concertats.

Un alumne amb NEE escolaritzat a un centre concertat, paga?

Paga l’alumne que decideix anar voluntàriament a un centre concertat.

Si es desplaça un alumne amb NEE a un centre concertat, és el Departament d’Educació qui assumeix la quota obligatòria a través del Contracte Programa. En cap cas, es paguen altres despeses com són els llibres, assegurança, el material escolar, les sortides, etc., les quals han de ser assumides per cada família pel seu compte.

Si no sóc alumne amb NEE, i l’escola que demano en primera opció a la preinscripció no és la de la zona que em correspon, tinc alguna ajuda?

Sí. L'ajut per a necessitats socioeconòmiques que surt a la convocatòria general d'ajuts que convoca el Consell Comarcal de la Garrotxa

Tots els alumnes amb NEE tenen gratuïtat de menjador i transport?

No. Poden tenir un ajut total, parcial o no tenir-ne.

Tenir ajuda de transport implica que també el tinc de menjador?

No, són dues ajudes independents.

Recordeu, davant de qualsevol dubte que tingueu podeu consultar-ho directament a l'Institut Municipal d'Educació (972.27.00.49) o a l'àrea d'educació del Consell Comarcal de la Garrotxa (972.27.49.00)

La distribució dels alumnes amb necessitats educatives especials (2)

2010-10-29T11:03:00.000+02:00

Tots els alumnes immigrants presenten necessitats educatives especials (NEE)?

No. Ja hem vist que els alumnes amb NEE necessiten una atenció especial a causa de les seves mancances físiques, psíquiques o socials. Tanmateix, un dels factors que es valoren és el fet d'incorporar-se de nou a l'escola al llarg del curs i el coneixement de la llengua. Aquest fet, lògicament es dóna més entre els immigrants però també hi ha molts alumnes nascuts a Olot de pares immigrats que no ho són i alumnes de pares autòctons que també poden ser-ho.

Com és que tenen un monitor que els acompanya?

La normativa del transport escolar obliga a garantir que l'alumne es reculli a la parada de transport i es deixi dins el centre educatiu, així com que es vetlli pel bon funcionament dins l'autocar. En el cas d'Olot, com que no es pot arribar a tots els centres amb autocar, una part del trajecte (de la parada de bus més propera al centre educatiu) s'ha de fer a peu amb l'acompanyament del monitor.

Per què utilitzen el transport públic?

Per no crear un transport exclusiu per a alumnes amb NEE i aprofitar els recursos públics existents. A més, és un servei més econòmic.

Tenen algunes obligacions els pares dels nens i nenes que es desplacen amb el transport?

Sí, en funció del curs de l'alumne:

· Alumnes de P3 a 4t de primària: Els pares han de signar una autorització de responsabilitat que els obliga a ser a la parada de bus per acompanyar i recollir els seus fills. Si no es recull el nen a la tornada, s'envia el nen a la Policia local i s'avisa els pares perquè vagin a comissaria. Si això passa tres vegades, es retira l'ajuda.

· Alumnes a partir de 5è de primària: Els pares han de signar el document conforme reben la targeta de transport i assumeixen la responsabilitat de recollir els seus fills a la parada de l'escola o a la parada del domicili. A més, han de renovar la targeta anualment.

Tenen transport gratuït només per anar a l'escola o per anar allà on vulguin?

Les targetes del TPO estan carregades amb dos viatges diaris (matí i tarda) de dilluns a divendres, els dies lectius del curs . El trajecte ha de ser exclusivament per anar a l'escola. Es comprova dia a dia que lles targetes s’utilitzen correctament i, en cas d'un mal ús de la targeta, l'usuari ha de pagar l'import corresponent als viatges no permesos. L'Institut Municipal d'Educació i el Consell Comarcal són els encarregats de controlar que es faci un bon ús de la targeta de transport.

Durant quant de temps poden fer ús d'aquest servei? Només per època escolar o pel contrari el poden fer servir tot l'any ?

Les targetes només estan activades al llarg del curs escolar i només es poden utilitzar de dilluns a divendres. Paral·lelament, el servei de monitors només funciona al llarg del curs escolar.

I recordeu, davant de qualsevol dubte que tingueu podeu consultar-ho directament a l'Institut Municipal d'Educació (972.27.00.49) o a l'àrea d'educació del Consell Comarcal de la Garrotxa (972.27.49.00)

La distribució dels alumnes amb necessitats educatives especials (1)

2010-10-19T12:13:00.003+02:00

Un dels temes que habitualment generen més malentesos a la nostra ciutat és el repartiment dels alumnes amb necessitats educatives específiques (NEE) a tots els centres públics i concertats de la ciutat. O, dit amb paraules més entenedores, la població desconeix els motius pels quals hi ha una sèrie de nens i nenes que van amb el Transport Públic d’Olot (TPO) acompanyats d’un monitor i, en canvi, amb altres, són els pares i mares qui els hi han d’acompanyar. Per aquest motiu, els propers missatges del bloc seran per respondre algunes de les preguntes més freqüents que ajudaran a entendre millor aquestes situacions.

Què vol dir ser alumne amb NEE?

Ser alumne amb NEE no és, en cap cas, una sort, sinó que respon a una situació de desafavoriment d’aquest alumne i la seva família en relació amb la resta. Es tracta d’alumnes que necessiten una atenció especial a causa de les seves mancances físiques, psíquiques o socials. L’encarregat de determinar la qualificació d’alumne amb NEE és el Departament d’Educació de la Generalitat a través de l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic (EAP). Per tant, qualsevol ajuda té com a única i principal finalitat compensar aquesta desigualtat.

Què és la distribució dels alumnes amb NEE? Per què es fa?

És un procés de repartiment equitatiu dels alumnes amb NEE per tots els centres educatius públics i concertats de la ciutat. Aquesta pràctica es porta a terme per atendre millor els infants i per reduir la concentració d’alumnes amb NEE en centres concrets. D’aquesta manera, s’evita que només un mínim de centres acullin alumnes amb NEE i que, en canvi, es distribueixin de manera equilibrada entre el conjunt dels centres d’Olot.

Des de quan es porta a terme la distribució?

Aquesta tasca es porta a terme des de finals dels anys noranta quan es va detectar que un centre podia concentrar bona part dels alumnes amb NEE que en aquell moment hi havia a Olot. El fet de treballar amb previsió ens ha permès gestionar millor el fenomen i assegurar-ne la seva consolidació.

Per què és important per a la resta de pares i el conjunt de la ciutat que es distribueixin els alumnes amb NEE en centres públics i concertats?

Per a la ciutat representa un treball coordinat amb un objectiu comú, la cohesió social, que representa un puntal en el projecte educatiu de ciutat. A més a més, és la manera de no concentrar alumnes amb dificultats a centres concrets i garantir una millor atenció a tots els alumnes.

Quines compensacions reben els alumnes amb NEE que es desplacen? Els pares reben alguna cosa?

En funció de la distància al centre educatiu i el municipi de residència poden tenir dret a ajuda de menjador i/o transport. Poden tenir un ajut total, parcial o no tenir-ne. En el cas d’aquestes ajudes, els pares i mares no reben directament cap mena d’ajuda.

Quins criteris s’apliquen per concedir la gratuïtat de transport i menjador als NEE? Quins nens i nenes se’n poden beneficiar?

Els criteris són en funció del municipi de residència, la distància i la qualificació d’alumne NEE.

Es poden beneficiar de la gratuïtat de menjador i transport:

- Tots els alumnes que no tenen centre educatiu al seu municipi de residència (independentment de si presenta NEE).

- Els alumnes amb NEE que tot i tenir plaça al centre que els pertoca per zona educativa són desplaçats a un centre a una distància superior a 1,5 quilòmetres a primària i 2 quilòmetres a secundària.

Aquesta distribució és una inversió de futur per la ciutat ja que, tot i les dificultats de gestió que comporta, assegura una millor atenció de tot l’alumnat de la ciutat. Precisament, algunes institucions com el Síndic de Greuges de Catalunya ha avalat en diferents informes aquesta actuació qualificant-la de bona pràctica i incentivant la seva implementació en tots els municipis.

I recordeu, davant de qualsevol dubte que tingueu podeu consultar-ho directament a l’Institut Municipal d’Educació (972.27.00.49) o a l’àrea d’educació del Consell Comarcal de la Garrotxa (972.27.49.00)

Sobre la nacionalitat i l'estrangeria

2010-09-20T09:49:00.001+02:00

Un dels temes que habitualment generen més confusió entre la població són els conceptes relacionats amb la nacionalitat i l’estrangeria. Tot i la complexitat del tema –provocada, en part, per les múltiples casuístiques que es poden donar- creiem oportú presentar un panorama general de la qüestió amb l’objectiu d’aclarir-ne les qüestions bàsiques.

Qui és l’estranger?

La definició més comuna d’estranger és la que fa referència a la persona que no posseeix la nacionalitat de l’Estat on es troba. La nacionalitat, des de l’àmbit del dret, és la condició jurídica que tenen els membres d’un Estat.

Tots els estrangers tenen els mateixos drets i obligacions?

La legislació espanyola distingeix entre els estrangers comunitaris (aquells que tenen la nacionalitat d’un dels estats membres de la Unió Europea, els estats part de l’Espai Econòmic Europeu i la Confederació Suïssa) i els no comunitaris (nacionals de qualsevol altre Estat), atorgant-los una sèrie de drets i obligacions diferents a cadascun d’ells.

Hi ha diferències entre els estrangers comunitaris i els no comunitaris?

Sí, moltes i importants. Així, per exemple, els estrangers comunitaris poden circular i treballar lliurement en qualsevol país de la Unió Europea sense necessitat de disposar de cap permís mentre els estrangers no comunitaris han de comptar amb el corresponent permís de residència i/o treball.

És el mateix el permís de residència i treball que la nacionalitat?

No, són dos conceptes diferents. El permís de residència i treball és l’autorització que l’Estat dóna a les persones estrangeres que resideixen legalment a Espanya i hi poden treballar. En canvi, la nacionalitat implica que la persona té la condició de ciutadà amb passaport espanyol i, per tant, no està sotmès als requisits d’una persona estrangera.

Com s’adquireix la nacionalitat espanyola?

És al Codi Civil espanyol on es regula la nacionalitat espanyola. Es pot aconseguir de manera originària (des del naixement) o en un moment posterior. En el cas del naixement, el criteri que es fa servir és el ius sanguinis: és a dir, tenen la nacionalitat espanyola les persones que són fills o filles d’espanyols, a diferència del criteri del ius soli, que atorga la nacionalitat en funció del lloc de naixement de la persona. Tot i ser l’excepció, la legislació espanyola reconeix algun supòsit de ius soli.

Els nadons que neixen a Espanya, tenen nacionalitat espanyola?
Segons el criteri que acabem d’exposar, tots els nadons nascuts a l’Estat espanyol i que són fills de pares estrangers tenen la nacionalitat dels seus pares llevat que la legislació de cap d’ells permeti donar una nacionalitat al fill (es tracta d’evitar l’apatrídia del nadó). En cas que el pare o la mare tinguin la nacionalitat espanyola, el fill tindrà la doble nacionalitat, si existeix un conveni bilateral amb l’Estat d’on sigui originari el cònjuge no espanyol

Els requisits d’accés a la nacionalitat són els mateixos per a tots els països?
Els requisits per obtenir la nacionalitat espanyola en un moment posterior al naixement es basen majoritàriament en la residència legal i continuada al país. Per regla general, les persones han d’acreditar un mínim de deu anys de residència legal continuada al país. En canvi, els nacionals de països llatinoamericans, Andorra, Filipines, Guinea Equatorial, Portugal o sefardís hauran de demostrar un període de 2 anys de residència legal a l’Estat espanyol.

Per tal de facilitar els criteris generals que la Llei preveu en aquests temes no hem volgut entrar en l’anàlisi de les situacions específiques que es poden donar. Una bona pàgina web per aprofundir-hi és la del Ministeri de Justícia

Què és el Ramadà?

2010-08-12T10:29:00.001+02:00

El passat dimecres 11 d’Agost ha començat el mes del Ramadà que aquest any s’allargarà fins el dia 10 de setembre. A continuació us presentem alguna de les preguntes més freqüents.

Què és el Ramadà?

El Ramadà és el novè mes del calendari musulmà i és un dels ritus més destacats pels fidels musulmans. L’Islam, igual que el cristianisme i el judaisme, és una religió monoteista i Mahoma és el seu Profeta.

Quina justificació religiosa té el Ramadà?

El dejuni durant el Ramadà es fa en commemoració a la revelació rebuda per Mahoma. L’Islam té 5 pilars bàsics que són els preceptes que han de complir tots els seus creients. El primer és la professió de fe, el segon l’oració, el tercer l’almoina, el quart és el dejuni, és a dir, el Ramadà i el cinquè és la peregrinació a la Meca, la qual s’ha de fer com a mínim una vegada a la vida.

Què fan els musulmans durant el Ramadà?

El Ramadà és conegut pel fet que els musulmans realitzen al llarg d’un mes un dejuni diari des de l’alba fins a la posta del sol. Aquest dejuni els impedeix menjar i beure líquids, fumar, mantenir relacions sexuals, etc. al llarg de totes les hores de sol del dia. No és fins a la posta del sol que els musulmans podran menjar i dur a terme aquestes activitats.

Quines persones l’han de seguir?

El seu compliment és de caràcter obligatori per a tot musulmà que hagi superat la pubertat i que es trobi sa tan físicament com mental. Tan sols n’estan dispensats els viatgers, els malalts, els vells i tots aquells que disposin d’un impediment raonable.

Per què varien les dates del Ramadà?

Els musulmans utilitzen el calendari lunar, mentre que a Europa s’utilitza el calendari solar. El calendari lunar té 354 dies a l’any, mentre que el solar en té 365. Aquest fet fa que el calendari musulmà s’avanci 11 dies cada any solar, de manera que el Ramadà va passant successivament per totes les estacions de l’any.

Quina repercussió té a Catalunya?

Al llarg del mes del Ramadà més de 250.000 musulmans celebren el Ramadà a Catalunya. Gent d’orígens diversos, des del Magrib, Pakistan, Àfrica Central, catalans conversos… comparteixen el Ramadà al nostre país. Tanmateix, celebrar-lo aquí és bastant diferent que fer-lo en els seus països d’origen i se’ls fa molt més difícil, ja que en els països islàmics els horaris laborals es veuen adaptats a la pràctica del Ramadà, cosa que en el nostre país no passa.

Us adjuntem una entrevista del Canal 3/24 a Taoufik Cheddadi, sociòleg i islamòleg

Aquest post ha estat realitzat per Guillem Serra, estudiant de Ciències Polítiques en període de pràctiques.

Tens algun dubte?

2010-06-18T11:54:00.006+02:00

El passat mes d’Octubre començàvem una iniciativa que pretenia donar resposta a una de les demandes que molta gent ens feia respecte la gestió local de la immigració: obrir un canal d’informació i comunicació que permetés conèixer de manera senzilla i planera alguns dels temes que habitualment generen malentesos entre la població.

D’ençà de l’obertura de Flash Immigració, prop de dues-centes persones i entitats reben directament aquest butlletí, amb el modest suggeriment per part dels impulsors que aquest es reenviï al major nombre de contactes possibles per tal d’ampliar la xarxa de receptors dels missatges.

Tot i això, si bé és cert que algunes persones ens han fet arribar els seus comentaris, aquests s’han vist poc reflectits en l’espai que el bloc té de registre dels comentaris dels lectors.

Per aquest motiu, aquest post pretén que ens féu arribar suggeriments de temes que us agradaria que expliquéssim o aclaríssim.

El regidor Albert Rubirola ho deia en el post de presentació del bloc “Tots els lectors hi podran afegir, si volen, els seus comentaris. No cal dir que totes les opinions, correctament expressades, tenen cabuda en aquestes pàgines digitals”.

Així doncs, us animem que ens feu arribar les vostres propostes!!

La Llei d'Acollida de les persones immigrades

2010-05-27T11:09:00.008+02:00

El Parlament de Catalunya va aprovar el passat dia 7 de maig la Llei 10/2010, d’acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya. A Olot, ja fa uns quatre anys que s'està treballant amb el Pla d'Acollida i l'aprovació de la Llei reforça el treball dels darrers anys.

Per què és necessària una Llei d'Acollida?
-Les persones immigrades que coneixen la llengua catalana, el mercat laboral i la societat d’acollida guanyen autonomia personal, milloren les rendes i són menys dependents de l’assistència pública
-El canvi demogràfic viscut té un fort impacte en el conjunt de la societat. És necessària una gran actuació per a l’apropament entre les persones nouvingudes i la societat catalana.
-L’arribada és un dels moments clau

Quins són els principals objectius de la Llei?
-Facilitar la integració de les persones immigrades mitjançant un servei de primera acollida
-Potenciar el coneixement de la societat catalana i els seus municipis
-Fomentar l’autonomia de les persones evitant que siguin dependents
-Fer del català la llengua comuna d’acollida arreu del territori

Quines accions es faran en el marc dels serveis d’acollida?
La Llei preveu tres nivells diferents d’accions de formació:

1. Coneixements de la societat catalana i el marc jurídic:
Trets fonamentals de Catalunya i del municipi; Drets i deures fonamentals; Els serveis públics; Participació en el teixit associatiu de Catalunya; Funcionament del sistema polític i administratiu i marc jurídic d’estrangeria)

2. Coneixements de llengua catalana:
Assolir competències lingüístiques bàsiques segons el Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües i facilitar programes d’alfabetització per a qui ho requereixi

3. Coneixements laborals:
Drets i deures laborals; Règim jurídic laboral; Serveis ocupacionals; Com buscar feina i com autoocupar-se

Resum

El servei de primera acollida és una inversió de futur que dóna a les persones immigrades una primera oportunitat d’adquirir unes habilitats bàsiques per poder ser autosuficients.
El retorn de la inversió per a la societat és que les persones immigrades es converteixen en persones més preparades i capaces de contribuir a la millora de la pròpia societat.

Llei acollida

View more presentations from ACI.

Us afegim un power point resum elaborat per la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya que explica més detalladament els continguts de la llei

Fem memòria (3/3)

2010-04-28T08:40:00.008+02:00

Aquest és el darrer post en el qual presentem alguns dels resultats de la memòria de l’any 2009. Fa referència a l’apartat de “Cohesió i convivència”, tercer eix d’actuació del Pla de Ciutadania i Immigració d’Olot 2008-2011.

Què entenem per cohesió i convivència?
Aquest eix es concreta en totes aquelles accions adreçades a afavorir el contacte i el coneixement mutu dels veïns; la comunicació i la interrelació entre diferents grups; la promoció de la participació del conjunt de la ciutadania; el foment del civisme, etc.

De quina manera volem treballar la cohesió i la convivència?
Entenem que cal treballar-la des d’una doble perspectiva: la proximitat i la prevenció:
La PROXIMITAT ens permet abordar les situacions que es donen en el dia a dia de les persones. Per això, treballem a les escales, als blocs de pisos i als barris.
La PREVENCIÓ és la millor garantia d’evitar els malentesos que es produeixen pel desconeixement, ja sigui entre les persones, de les normes bàsiques de convivència o de les pautes culturals de la nostra societat.

El Projecte de Suport a les Juntes d’Escala
Aquest projecte pretén informar a tots els veïns de la ciutat dels “Consells bàsics per a una bona convivència”. A partir d’aquí, es fan reunions de retorn de les principals preocupacions que afecten els veïns d’una escala i es proposa de treballar alguna d’aquestes preocupacions amb els veïns. Així, per exemple, s’han pintat escales que estaven en mal estat o s’han fet neteges amb la col·laboració de diferents veïns i veïnes.

Els Consells de barri
L’Àrea d’Acció Comunitària de l’Ajuntament coordina els consells de barri a Sant Roc, Sant Miquel i el Nucli Antic. En aquest espai hi participen les entitats, veïns i professionals i es plantegen activitats de millora de diferents aspectes dels barris. Així, entre altres coses, s’han treballat aspectes com la dinamització de la Plaça de Sant Miquel, trobades entre veïns a través de tallers de cuina, l’organització de la Festa Major, etc....

La participació
El foment de la participació de les entitats i/o persones immigrades també ha estat un dels temes que s’ha treballat. Es promou que, a banda de la creació d’entitats pròpies, cada vegada es tendeixi més a la participació a entitats normalitzades de la ciutat.
Un exemple d’aquesta pràctica és la participació de persones a la Marató de Sang d’Olot, la qual va comptar amb la participació d’entitats d’immigrants en les activitats que feien durant la Marató així com la participació per part de donants.

Fem memòria! (2/3)

2010-04-20T08:39:00.003+02:00

Continuem Fem memòria!
Amb més celeritat del que és habitual publiquem la segona part de presentació d’alguns dels resultats de la memòria de l’Àrea de Ciutadania i Immigració de l’Ajuntament d’Olot. Recordeu que durant tres setmanes consecutives publicarem alguns dels resultats agrupats en els tres eixos de treball del Pla de Ciutadania i immigració d’Olot: acollida, inclusió social i cohesió i convivència.

Què entenem per inclusió social?
Per inclusió social entenem aquelles accions destinades a satisfer les necessitats bàsiques de les persones. Per tant, impulsem accions en l’àmbit del treball, l’habitatge, l’educació, l’atenció social, la salut, la formació, etc. La majoria d’aquestes accions s’adrecen al conjunt de la població, immigrada o no, donat que poden respondre a necessitats comunes a tots els veïns i veïnes de la ciutat.

Per què fem aquestes actuacions?
Pretenem capacitar a les persones per tal que puguin desenvolupar-se de manera autònoma a la nostra societat. Les persones formades i informades, amb coneixement de la ciutat i el país on viuen, estan més capacitades per tirar endavant el seu projecte vital i això contribueix a la construcció d’una societat més cohesionada.

Us presentem tres exemples que il·lustren una part del que es treballa en aquest eix.

Projecte de comerç
Aquest projecte té per objectiu que tots els comerciants de la ciutat coneguin de primera mà els aspectes legals que han de regir tot comerç: la informació respecte els horaris comercials, les normatives vigents d’obertura de noves activitats, l’etiquetatge, etc. Tot plegat ha quedat materialitzat en la carpeta Tot Aquí!
En el cas dels comerços estrangers s’ha fet èmfasi en la formació en atenció al públic en català i la manipulació d’aliments.
La interlocució amb els comerciants ha servit per evitar malentesos i incompliments respecte les normatives vigents.

Projectes de formació
La formació ha estat un dels camps de treball més destacat en aquest any i ho continuarà sent. En aquest sentit, s’han fet programes específics com és el programa PROFIT -un programa per a la restauració orientat a la formació dels treballadors- , un curs d’auxiliar de geriatria –un sector on és previsible una millor inserció laboral- , i un projecte pilot de la Secretaria per a la Immigració, el Projecte Reagrupament i Treball, adreçat a joves que han arribat a legalment al país a través d’un reagrupament familiar.

Projecte Rossinyol

El projecte de mentoratge afavoreix el contacte entre joves nouvinguts i joves universitaris a través d’un trobada setmanal en la qual les parelles aprenen mútuament mitjançant activitats culturals, lúdiques, etc. En aquest curs són 24 els joves que hi participen.
Aquesta activitat, portada a terme amb la Universitat de Girona i amb la col·laboració de l’Escola Pia, l’IES Bosc de la Coma i l’IES Montsacopa ha estat guanyadora l’any 2009 del Premi Francesc Candel.

Fem memòria! (1/3)

2010-04-12T14:05:00.000+02:00

Per què Fem memòria?
L’Àrea de Ciutadania i Immigració de la Garrotxa ha presentat la memòria de les actuacions de l’any 2009. La memòria és un instrument per donar a conèixer algunes de les principals accions que s’han dut a terme. Fa pocs dies apareixia el darrer Baròmetre d’Opinió Política que publica el Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat en el qual la immigració apareix com una de les principals preocupacions dels ciutadans. Per aquest motiu, creiem imprescindible ser transparents davant d’un dels temes que més preocupen als ciutadans.

Quins són els principals elements que han caracteritzat aquest any?
El 2009 s’ha caracteritzat per l’estancament de l’arribada de persones estrangeres, la importància del reagrupament familiar com a via principal d’arribada a la ciutat, la consolidació de la crisi econòmica, l’increment de la taxa d’atur, l’aprovació de la nova Llei Orgànica d’estrangeria i l’aprovació del Projecte de Llei d’acollida de les persones immigrades i retornades a Catalunya.

Quins àmbits es treballen?
El Pla de Ciutadania i Immigració d'Olot fixa tres eixos de treball: l’acollida, la inclusió social i la cohesió i la convivència. El Pla pretén fer accions adreçades al conjunt de la població i un mínim d’accions específiques pels estrangers (per exemple, la llengua). L’objectiu és fomentar l’autonomia de les persones tot cercant l’equilibri entre els drets i deures de totes les persones independentment del seu origen.

Cadascun dels tres posts que es publicaran els propers dies fan referència als principals resultats obtinguts en cadascun dels eixos del Pla, el primer dels quals és l’acollida.

Els Servei d’Acollida
Els serveis d’acollida informen a totes les persones que arriben de nou a la ciutat de les principals característiques d’Olot, la Garrotxa i Catalunya. És un espai en el qual es presenten els serveis i recursos, la seva forma de funcionament, així com del coneixement dels drets i deures de tot ciutadà.

Quines són les principals dades del Servei d’Acollida?
S’han fet 660 entrevistes d’acollida
8 de cada 10 persones estrangeres nouvingudes ha passat per l’entrevista
147 persones han assistit a les sessions d’acollida
S’han acompanyat a 91 persones al Servei de Català
S’han acompanyat a 20 persones al Centre de Formació d’Adults

Quantes persones han participat a cursos de català i de formació d’adults?
El nombre d’alumnes estrangers inscrits als diferents cursos ha estat de més de 1.000 persones. Aquestes dades demostren l’interès de bona part de les persones estrangeres a conèixer la nostra llengua i posen de manifest que és important que en la vida quotidiana els estrangers percebin la utilitat d’aprendre el català, ja que moltes vegades la població se’ls adreça amb castellà, fet que els desincentiva a continuar estudiant.

Altres projectes de llengua
El projecte Llengua i Empresa ha permès formar més de 60 treballadors de tres empreses de la comarca (NOEL, ESPUÑA i FAR). El compromís de les empreses en la formació dels treballadors és un model a seguir i a ampliar, donat que contribueix al procés d’integració de les persones nouvingudes i al mateix temps millora la capacitació dels treballadors.

Altres serveis d’acollida
La Borsa de Traductors o els serveis d’assessorament jurídic en matèria d’estrangeria són d’altres serveis d’acollida de la ciutat. Els Serveis d’assessorament jurídic, que es presten gràcies als convenis de col·laboració amb Càritas i Comissions Obreres, permeten a qualsevol persona (estrangera o no) resoldre els dubtes al voltant de la normativa d’estrangeria. Durant aquest any, s’han atès 791 usuaris i la majoria de les consultes han estat per renovacions de permisos, reagrupaments familiars i arrelaments socials.

Les dades de població estrangera a Olot

2010-03-08T11:12:00.011+01:00

L’Àrea de Ciutadania i Immigració publica, cada semestre, un breu informe per conèixer quina és l’evolució de la població estrangera a Olot. Les dades, que provenen del padró municipal, ens permeten conèixer el volum de la població estrangera, quin és el seu perfil (gènere, edat, nacionalitats, ubicació a la ciutat), etc. En definitiva, és un instrument de coneixement que permet planificar algunes de les accions que es porten a terme.

Com ha evolucionat la població a Olot durant el 2009?
Segons les dades del padró municipal, Olot té a 31 de Desembre de 2009 34.008 persones, 7.080 de les quals tenen nacionalitat estrangera. Olot ha perdut, durant el 2009, 144 persones i el nombre de persones estrangeres ha crescut només amb 13 persones.

Quina tendència s’intueix a Olot pel què fa població estrangera?
Si s’analitzen les dades dels darrers anys, aquest és el primer any en el qual la població estrangera gairebé no ha crescut. La majoria de les persones que arriben ho fan a través del reagrupament familiar, un mecanisme d’entrada legal a Espanya previst a la Llei Orgànica d’estrangeria 2/2009

El cas d’Olot és un cas singular en el conjunt de Catalunya?
Les dades de la nostra ciutat cal inserir-les en la dinàmica que està succeint a la majoria de ciutats mitjanes i capitals de comarca catalanes. Així doncs, tal com es pot veure en els informes de l'Institut d'Estadística de Catalunya, ciutats de la província de Girona i de Catalunya es mouen amb percentatges similars que van del 15 al 30% de població estrangera. Habitualment, aquelles ciutats amb més activitat econòmica son les que han demandat més població estrangera.

Quines són les principals nacionalitats a Olot?
Les principals nacionalitats estrangeres a Olot són, per ordre de major a menor, la Índia, la Xina, el Marroc i Gàmbia. A més, d’altres nacionalitats, com els romanesos o d’altres països llatinoamericans , tenen una presència destacada a la ciutat.

El padró local d'habitants

2010-02-08T10:46:00.004+01:00

Què és el padró?
El Padró municipal és el registre administratiu en què s’inscriuen totes les persones que resideixen al municipi. Enunciat d’altra manera: reflecteix amb la màxima fiabilitat la realitat demogràfica del municipi. Empadronar-se és un dret i una obligació per a tothom, sigui quina en sigui la nacionalitat i situació administrativa.

Quina és la llei que regula el padró?
La Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local. Concretament, els Art. 15, 16 i 17. estableixen l’obligació de tota persona que viu al territori a inscriure’s al Padró del municipi on resideixi habitualment i descriuen les dades que són obligatòries en la inscripció municipal. La responsabilitat de gestió, manteniment i custòdia del Padró municipal correspon a l’Ajuntament.

Hi ha alguna especificitat per les persones estrangeres?
S’exigeix la renovació periòdica (cada dos anys) de la inscripció, en el cas dels estrangers no comunitaris sense autorització de residència permanent. Aquesta especificitat es produeix per tal de donar de baixa aquelles persones que poden haver marxat del país sense donar-se de baixa i, per tant, contribueix a tenir un padró més fidel a la realitat del municipi.

Qui té la competència d’autoritzar la residència regular al país?
Tot i que és en l’àmbit local on es gestiona el fet de la immigració, és competència de l’Administració de l’Estat l’autorització la residència regular. La inscripció al Padró és independent d’aquest procediment administratiu i es limita a reflectir la residència efectiva en un municipi.
El Padró tampoc no és un mecanisme de control del parc d’habitatge, ja que aquesta funció pertoca al Cadastre. Ara bé, si en el moment de l’empadronament se suscita la sospita d’un ús anòmal de l’habitatge, des del Padró s’ha de derivar a l’àrea d’habitatge perquè actuï en consonància. El Padró, per definició, ha d’estar connectat a la resta de departaments i serveis públics

Quin és el paper de l’Ajuntament respecte el padró?
L’Ajuntament té l’obligació d’inscriure totes les persones que viuen al municipi, i fins i tot ha d’oferir la inscripció a qui no té cap domicili fix. L’Ens local és el responsable final d’ajustar el Padró a la realitat del municipi, i per tant, de recollir de manera fidedigna el nombre i característiques bàsiques de tots els residents.

Per què és important disposar d'un padró fidel a la realitat?
El Padró dota l’Ajuntament d’una eina bàsica, ja que li permet una acció de govern més eficient. D’una banda, el mapa sociodemogràfic del municipi li facilita la planificació. D’altra banda, en plasmar el nombre oficial d’habitants, és el punt de referència per rebre recursos externs tant en forma de finançament com de provisió de serveis.

Quins efectes té dificultar l’empadronament dels veïns?
Entrebancar l’empadronament de veïns i veïnes del municipi és inhibir-los d’assumir les seves obligacions i drets respecte a l’Administració local. Punt més greu, els obstaculitza l’accés a drets universals fonamentals, com la salut i l’educació, i els exposa a situacions d’alta vulnerabilitat.
Els impediments per a l’empadronament no suposen un desincentiu per a la residència efectiva
en el municipi, que ve provocada per altres lògiques -com ara la xarxa social i els mercats d’habitatge i/o laboral. El fet de no estar empadronat tampoc eximeix l’Ens local de les obligacions que li són pròpies - com per exemple, escolarització dels menors, recollida d’escombraries,.... L’empadronament desatès només trasllada als municipis veïns la pressió per empadronar-se, amb la qual cosa tan sols s’aconsegueix distorsionar les dades poblacionals de diversos municipis.

PD: Aquest post s’ha elaborat a partir del document Recomanacions de la Taula de Ciutadania i Immigració sobre l'empadronament de persones estrangeres

Els horaris comercials

2009-12-15T13:19:00.009+01:00

Quina és la normativa sobre horaris comercials i de qui depèn?
La Generalitat de Catalunya és qui té la competència en matèria de regulació dels horaris comercials i la llei vigent actualment és la Llei 8/2004, de 23 de desembre, d’horaris comercials.

Quin és l’horari general d’obertura al públic?
Els establiments comercials (establiments dedicats a la venda al públic de mercaderies) poden obrir els dies feiners (de dilluns a dissabte) amb un màxim de 12 hores diàries, entre les 7 i les 22 hores. El temps d’obertura setmanal no pot superar les 72 h.

Quins dies no es pot obrir?
Amb caràcter general els establiments comercials han de romandre tancats els diumenges i altres dies festius. Només està permesa l’obertura els vuit festius expressament autoritzats cada any.

Quines són les excepcions a l’horari general (horari lliure)?
Bàsicament parlem de dos tipus d’excepcions que no estant obligats segons la normativa dels horaris comercials:
- Els establiments amb una superfície de venda inferior als 150m2 dedicats a la venda exclusiva de productes de compra quotidiana d’alimentació.
- Els establiments comercials dedicats a la venda de productes de pastisseria, rebosteria, xurreria, pa, plats preparats, premsa, flors i plantes, farmàcies i benzineres,etc.
També aquells establiments situats a l’entorn immediat dels mercats de marxants durant el mateix horari en què es faci el mercat

Els establiments dedicats a la prestació de serveis (perruqueries, bugaderies, serveis professionals...) poden obrir en dia festiu?
Sí, ja que es tracta d’un establiment dedicat essencialment a la prestació de serveis i per tant exclòs de les limitacions en matèria d’horaris comercials, a excepció dels locutoris, que a Olot només poden obrir de 10 h a 24 h, de dilluns a diumenge.

Per més informació relacionada amb els horaris comercials us podeu posar en contacte amb l’Institut Municipal de la Promoció de la Ciutat (Tel. 972 26 01 52)

Què és el diàleg interreligiós?

2009-11-30T14:36:00.005+01:00

Què és el diàleg interreligiós?
El diàleg interreligiós promou l’apropament, el coneixement mutu i la bona harmonia entre les religions a través del diàleg i de l’aprofundiment en la recerca dels punts en comú que tenen les religions, independentment de les especificitats de cadascuna d’elles.

Quines activitats es porten a terme?
Les activitats que es porten a terme són molt variades i depenen del que decideixen els seus membres. La majoria de grups de diàleg que hi ha a Catalunya fan trobades conjuntes de coneixement mutu i d’aprofundiment de les religions. A nivell extern, organitzen exposicions, conferències i altres activitats per donar a conèixer la diversitat religiosa

Qui forma el grup de diàleg interreligiós d’Olot?
Actualment està format per cinc entitats religioses que representen a quatre confessions: l’Església Catòlica d’Olot, la Comunitat Islàmica de la Garrotxa, l’Església Cristiana Evangèlica, amb les congregacions Beraca i CCFEAM, i l’Associació de Panjabis de la Garrotxa, la qual aglutina les persones de religió sikh.

Quin paper juga l’Ajuntament d’Olot en el grup de diàleg?
L’Ajuntament d’Olot va apostar per afavorir el diàleg entre les religions de la ciutat com una iniciativa a favor de la convivència. Per aquest motiu, aquest és una de les prioritats del Pla de ciutadania i immigració 2008-2011. El seu rol és, partint de la laïcitat, donar suport tècnic al grup per a la seva consolidació i per a l’organització d’activitats.

Quin és el proper acte previst pel grup de diàleg d’Olot?

El proper acte previst és la primera jornada de portes obertes a un centre de culte. En aquest cas, es visitarà el gurdwara, el centre de culte de les persones de religió sikh. Serà el proper dissabte dia 12 de desembre de les 3 de la tarda a les 8 del vespre. De les 6 a les 7 es farà una visita guiada per part de membres de la comunitat. Les visites són obertes a tothom i la única finalitat que tenen és informativa i en cap cas serviran per captar nous fidels.

Presentació del bloc

2009-10-26T12:29:00.012+01:00

Benvolguts/des,

A través d’aquest bloc, “Flash immigració”, iniciem un nou projecte de comunicació de les polítiques municipals en matèria de ciutadania i immigració. Aquest bloc vol ser un espai d’informació a través del qual publicarem notícies relacionades amb la matèria i amb els projectes i iniciatives que es porten a terme a Olot, i, alhora, també ens agradaria que fos un espai de relació, de reflexió i recepció de comentaris, d’aportacions, de suggeriments...

Com molts de vosaltres ja sabreu, l'Ajuntament d'Olot va aprovar el mes d’Abril de 2008 el Pla de ciutadania i immigració 2008-2011, un acord en el qual 20 dels 21 regidors de l’Ajuntament van consensuar quines accions calia prioritzar de cares als propers anys per gestionar un dels reptes més importants que la ciutat ha d’afrontar. Una de les qüestions que van demanar les prop de 70 persones que van participar en la seva elaboració va ser la d'abordar el tema de la comunicació amb un objectiu concret: parlar de manera oberta i transparent de tot allò que afecta a la immigració i evitar la proliferació de rumors i comentaris poc precisos que alimenten la desinformació i, a voltes, poden generar confrontació entre veïns i veïnes.

Amb una periodicitat mensual, de com a mínim un missatge, s’informarà de qüestions com els horaris comercials, el treball als barris, les accions en matèria d’acollida, etc. Tots els lectors hi podran afegir, si volen, els seus comentaris. Aquests seran prèviament revisats per tal d’evitar comentaris grollers i la falta de respecte que no pot faltar mai en qualsevol debat civilitzat. Estem parlant de qüestions de forma, no de fons. No cal dir que totes les opinions, correctament expressades, tenen cabuda en aquestes pàgines digitals.

Així doncs, benvinguts, i esperem que sigui una eina útil per a tots vosaltres.

Cordialment

Albert Rubirola
Regidor de l'Ajuntament d'Olot